Dissabte ens vàrem reunir els cosins de part de ma mare. Som 6 i hi érem tots menys en Pep que viu a mitjan camí entre Mallorca i Brasil. Però, gràcies a Déu, tots som vius: n'Ignasi és el major i té 74 anys i jo la "petita" i en tenc 57.
Na Margalida i en Juan ens varen preparar una magnífica i boníssima torrada. Vàrem dinar defora, al soleiet i, després de dinar, envoltàrem una taula prop de la xemeneia i xerràrem i parlàrem fins ben tard.
Ho feim de tant en tant, això de trobar-nos tots. Som pocs i ben avenguts i és fàcil posar-nos d'acord.
I recordam.
I parlam dels pares.
I parlam dels fills (i dels néts, alguns).
I ens agrada estar junts.
I ens ho passam bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Com ho fas per a transmetre aquesta sensació de pau quotidiana, de pau càlida de cada dia?
ResponEliminaEs com racó trnaquil no veus coses que passen.
Un plaer llegir-te, joana
Una abraçdada
Trobes? Deu esser el pas del temps que m'ha ajudat a veure les coses amb pau i amb calma.
ResponEliminaGràcies per llegir-me, Jos