Ens ficàvem tots dins el cotxe i cap a Artà s'ha dit! Hi anàrem uns quants d'anys seguits i tant a jo, com als meus fills, com a son pare ens entusiasmava.
Dins el cotxe ja cantàvem, començant a fer bulla:
Assistiu a lo elogi
d'un sant que hem de venerar.
I ara, per començar, començar
digue'm visca sant antoni!
I totes les que recordàvem d'anys anteriors.
Les Completes eren una multitud amb el mocador vermell al coll. I començava el sentiment.
Crec que sant Antoni a Artà és un gran sentiment de gresca i estètica entorn de les completes i sobretot, entorn dels dimonis. Quina meravella pels sentits veure el ball dels dimonis!
Després de Completes encenien els foguerons amb un ball de dimonis a cada un d'ells.
I, de fogueró en fogueró, de cantada en cantada, de tassonet en tassonet deixàvem passar el vespre i part de la nit.
I l'endemà, S'Argument després de Ses Beneïdes. Un altre moment de sentiment i estètica. Es cantava tot el que havia passat durant l'any - i es canta, clar- : repartien s'Argument i, dirigit per s'Argumenter, cantàvem tots junts.
I, després de refrescar amb unes galletes i una copeta, sempre allò:
A l'amo i a la madona
volem felicitar, felicitar.
Que l'any qui ve estigueu bona
i noltros poguem tornar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada