De Lluc al Port de Pollença

Avui donya Antònia fa 89 anys i, per celebrar-ho, hem anat a dinar a Lluc na Maria Francesca, ella i jo.
Quina verdor pel camp! Quina esponera!
Els marges de la carretera, a partir de Selva, eren banyats i la humitat i la vegetació es feien tot un.
Tot aquest rebentar de la terra amb la pluja que hi ha hagut aquest any, unit als ametllers que ja comencen a florir ha fet que el viatge en cotxe sigui d'aquells que crec recordarem molt de temps.
Després de dinar de cabrit rostit (boníssim) a Ca S'Amitger, hem partit per la carretera que arriba a Pollença.
Les muntanyes capritxoses, les cases de possessió amb un fumerol de xemeneia encesa, cabres, ovelles, alzines a rompre i oliveres meravelloses ens han acompanyat fins que hem enfilat cap a n'u moll.
La mar, grisa i moguda. El cel, tapat i gris com la mar.
Un cafetet i una entretenguda conversa han deixat passar part del capvespre. Després, una curta caminada ran de mar i hem donat per acabat aquest dia tan agradable