Ha pujat la boira mentre dinàvem.
Abans, un cel clar i un sol resplandent ens han convidat a seure a la terrassa del restaurant.
Una paella molt bona mesclada amb una conversa agradable.
La mar es deixava mirar als nostres peus, d'un color blau fosc d'hivern i plana, totalment plana.
Les marjades, plenes de tarongers i llimoneres i on s'endevinaven les tomàtigues de l'estiu, són un exemple d'aprofitament de terra impressionant.
La carretera vora mar i dins les muntanyes amb un pinar on no hi pega el sol mai. Els marges de la carretera humits, gotejant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Noia, mira que es curtet , però m'hi he vist fent el que tu descrius.... ummmm! la mar a vora els peus, el seu color...crec que fins i tot he notat la olor de la mar i de la paella.
ResponEliminauna abraçada vora la mar
Hola Joana,
ResponEliminaPasat pel meu blog, tens un regalet (premi) per al teu Blog.
Bé, si vols, es clar.
Una abraçada ben forta
Sorry....
ResponEliminaet poso el meu Blog
hi vaig anar ahir vespre.
ResponEliminaGràcies:-)
I ara, què he de fer?