Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dissabte, 23 de febrer del 2008

Banyalbufar

Ha pujat la boira mentre dinàvem.
Abans, un cel clar i un sol resplandent ens han convidat a seure a la terrassa del restaurant.
Una paella molt bona mesclada amb una conversa agradable.
La mar es deixava mirar als nostres peus, d'un color blau fosc d'hivern i plana, totalment plana.
Les marjades, plenes de tarongers i llimoneres i on s'endevinaven les tomàtigues de l'estiu, són un exemple d'aprofitament de terra impressionant.
La carretera vora mar i dins les muntanyes amb un pinar on no hi pega el sol mai. Els marges de la carretera humits, gotejant.

4 comentaris:

  1. Noia, mira que es curtet , però m'hi he vist fent el que tu descrius.... ummmm! la mar a vora els peus, el seu color...crec que fins i tot he notat la olor de la mar i de la paella.

    una abraçada vora la mar

    ResponElimina
  2. Hola Joana,
    Pasat pel meu blog, tens un regalet (premi) per al teu Blog.
    Bé, si vols, es clar.

    Una abraçada ben forta

    ResponElimina
  3. Sorry....

    et poso el meu Blog

    ResponElimina
  4. hi vaig anar ahir vespre.
    Gràcies:-)
    I ara, què he de fer?

    ResponElimina