Era molts d'anys després de quan em deien
que si em tocava un granet del triangle del nas
em
m
o
r
!
r
!
a.
Era molts d'anys després dels meus primers records
i les primeres
l l
l l i b e r t a t s l
i t l l i b e r t a t s
b l l i b e r t a t s b
l l i b e r t a t s t t e
r r a r
t l l i b e r t a t s t a t r e b i l l i
l l i b e r t a t s b r a b e r
t i e t t a
s l l i b e r t a t s t s
l l i b e r t a t s
l
l l i b e r t a t s
al cap del moll.
Era ara:
deu del matí.
Era avui:
dos de març de mil nou-cents setanta quatre.
Entrades
En tinc un record molt vague. Ho vaig seguir per la premsa, però la premsa d'aquell temps deia només el que volia... o el que podia. (Aquells anys jo vivia aclaparada per la feina de cuidar la casa i la mainada --dos i el tercer en camí-- i no tenia molt de contacte directe amb el món exterior.) Crec recordar també pintades amb el seu nom. va ser més tard que vaig conèixer millor la història. Potser quan vaig sentir "Margalida", la bonica cançó que va fer Joan Isaac en record de Puig Antich. Per cert, pots veure-la/escoltarla a Youtube:
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=Ptp0atzzn84
Aii, en Puig antich.
ResponEliminaEl dia que el van matar, vaig córrer , cridar, llençar pedres i tot el que podies fer en aquella època. Vaig rebre algun cop als voltants de la plaça de la catedral, però el cop més gros va ser dins meu, al cor, al cervell, es igual, em va colpir molt. Anys fa ja de tot allò i encara no ho oblido.
comparteixo el teu record.
Una abraçada