Na Tonina fa 30 anys!

Avui fas 30 anys!
Començava l’estiu i la calor i anàrem –ton pare i jo- a primera hora del matí a la clínica Marenostrum. Ens dugueren a una habitació amorfa, crec que era la 213. Allà hi vengué tot d'una sa mare de ton pare, que sempre era present als vostres neixements.
Vaig preparar la robeta que volia et posassin i em vaig allargar al llit i vaig esperar: fores molt bona de tenir, petita.
El tio Tomeu va haver de deixar el dinar familiar de les festes de Muro i va venir ben ràpid.
Fa 30 anys que vares néixer: petitona, rossa, color de rosa, tendre, rodoneta, suau...
Era un diumenge i el dia de la final del Mundial de fultbol de l’Argentina i, a les 2 del migdia en punt, vares néixer.
Eres la primera .
Després en vengueren 2 més que acabaren d’omplir el meu goig: petitons com tu, tendres com tu, una morena i un ros, color de rosa com tu, rodonets com tu, suaus com tu...., però que avui no fan 30 anys, encara:-)
Revisc les vivències i els records i el cap se m’infla. He trobat per ca nostra una postal de quan eres petita que diu “Per una mare que mai s’oblida” I el teu nom. I no he pogut evitar una llàgrima.
I, si fos ara, et tornaria tenir, a tu i els teus germans. Sou el millor que m’ha passat en aquesta vida.
I a vegades pens que, si pogués tornar viure, segurament faria molt poques coses diferents. No ho sé massa bé. Ara tenc experiència, serenor, maduresa... però no et tenc petitona, tendre, suau, rosseta, color de rosa....
Només sé que t’estim, que m’agradaria esser prop teu en els teu 30 anys i que, l’únic que et desig en aquest món, ara, és que estiguis bé i siguis feliç.

Que tots tres (número preferit meu, també) estigueu bé i sigueu feliços.

T’estim molt.

Molts d’anys!

Un beso.