Avui Barcelona cel·lebra la tornada a la ciutat del Castell de Montjuic.
I jo tenc una història personal, amb el Castell de Montjuic.
Un oncle del meu pare -i, malgrat això, de quasi la mateixa edat que ell- en temps de la guerra vivia a Barcelona, feina feina a ca'n Jorba i era del POUM.
Una vegada acabada la guerra va esser detingut, duit al Castell de Monjuic i condemant a mort.
Sentir-li contar escarrufava.
Passava unes grans pors de no esser cridant, dematinada, per afusellar-lo.
I un dia el varen cridar. La seva desesperació era grossa.
El tragueren a l'explanada i li digueren que es posàs a córrer. Ell ho feu esperant sentir el tret que acabaria amb la seva vida. Aquest tret, però, no va arribar mai.
I ningú, encara ara, no en sap el perquè.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada