Ahir, amb unes amigues, ens vàrem menjar una ensaïmada amb tallades per cel·lebrar que era el dijous llarder.
Me varen venir al cap altres dijous llarders....
Quan els meus fills eren petits es disfressaven a l'escola i després, a ca nostra, venien les meves nebodes, també disfressades, i ma mare (que vivia amb nosaltres) ens convidava a una ensaïmada amb tallades.
Els nins disfrutaven de la bulla i els grans, també.
Ara són altres bulles però també les disfrutam.
I que les poguem disfrutar molts d'anys!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Jo també vaig recordar els dijous llarders de fa unes dècades, quan la mainada de casa cantava allò de "El dijous llarder, botifarra, botifarra, el dijous llarder, botifarra menjarem!"
ResponEliminaNo sé si enguany hauran menjat botifarra (n'hi ha una que no ho crec, perquè està abandonant els hàbits carnívors), però... hauran recordat aquells anys com nosaltres?
Tant de bo ho recordin. Així, almenys, ho desitjo jo.
ResponEliminaJo recordo moltes coses de temps passat i ja formen part de mi mateixa, de la meva manera d'esser. I crec que és així.