Dinàrem a Ciutat d'un menú molt bé de preu i que està bastant bé que fan al bar de Cort.
I partírem cap al Port de Pollença.
U Moll estava preciós: gris, tot gris. I la mar grisa. I el cel gris.
Aquesta grisor apacible i nostàlgica.
Aquesta grisor viscuda tantes vegades.
Un cafè al 1919 i una llarga passejada per devora la mar.
Un capvespre complet.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada