Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

divendres, 20 d’abril del 2012

La RAE

He estat professora de Llengua Castellana durant 30 anys.
He procuirat posar-me al dia, per als meus alumnes, en les publicacions i les diverses tendències que han anat sorgint des de 1974, any en què vaig acabar els meus estudis. I de les anteriors, que no em varen descobrir quan jo estudiava.
Us puc ben assegurar que no dec res a la RAE.
Està anquilosada i és patètica.
Sempre va molt per darrera els usuaris de la llengua i s'estorba molt a incorporar paraules al seu Diccionari i a mostrar les tendències, noves i no tan noves, dels estudis lingüístics.
En relació a la seva gramàtica he de dir que està estancada a la gramàtica normativa i descriptiva. No estudia la llengua, sinó que diu com és i com s'ha d'utilitzar.
No publica estudis nous, no dóna a conéixer noves idees ni noves tendències.
Clar, perquè la RAE no és formada, bàsicament, per lingüistes, sinó per "cultivadors" de la llengua.
Una acadèmia de la "llengua", sigui aquesta la que sigui, no ha de tenir els seus membres per qüestions honorífiques o per bons escriptors, historiadors, filòsofs... Els seus membres haurien de ser els estudiosos de la Llengua. I només aquests.

2 comentaris:

  1. Jo vaig arribant a la conclussió que això d'acadèmic de la llengua d'aquesta que expliques tu, o d'una altra llengua, la que sigui, igual que membre de l'IEC o "patúm" de la majoria d'institucions relacionades amb el llenguatge, és sempre una mena de títol honorífic i d'un honor molts cops, més que dubtós.
    Són com fòssils d'una altra època i s'hi enganxen com pegellides. No sembla que la cosa tingui remei ara per ara.

    ResponElimina
  2. Hem arribat a la mateixa conclusió:-)

    ResponElimina