Les hores són lleugeres

Les hores són lleugeres. Pareix que volen
per damunt la llum dels nostres dies.
Les hores fugen
com els ocells que escapen del fred i de la pluja.
Quan el dia apagui la darrera llum
quan no hi hagi hores
quan tots els temps siguin buits
i hi sigui res i tot a la vegada,
llavors, tancant els ulls,
me n’aniré cap a un món nou,
desconegut,
on les hores pesaran molt menys encara
i on els dies no hi seran
perquè el vaixell que hauré agafat
-un vaixell molt gros i blanc-
partirà nord enllà sense allunyar-se.

12 desembre 1968