Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dijous, 19 de juliol del 2012

Els tebeos

Llegíeu els mateixos tebeos una i altra vegada. Molts ja els te sabies de memòria, te sabies la història però t'entretenia tornar a mirar els dibuixos i tornar a llegir les paraules.
Del Pumby, el Florita i el TBO passares ben aviat al Serenata, Claro de Luna o Mary Noticias.






Arribares a convertir-te en una entusiasta de Mary Noticias.



Trobaves que això d'esser una mescla de periodista i detectiu devia esser molt interessant, emocionant i divertit: se’t feia molt atractiu i et veies a tu mateixa per entre les pàgines de les històries.
Anys després -pocs anys després-vares decidir que t'ho havies de prendre seriosament. Te va pegar tan fort que fins i tot vares escriure als cursos CCC per estudiar de detectiu per correspondència.
Ho feres sense dir-ho a ningú. I et contestaren. Reberes una carta amb el teu nom i la teva adreça. Però no la llegires mai. Ta mare i el teu germà gran la tiraren al foc de la cuina econòmica, mentre l'olla del brou bullia a les totes.
Molt després de quan llegies tebeos arribares a saber que a la carta et deien que et convidaven a una festa a San Sebastián per a tenir una entrevista personal amb tu, abans de començar els teus "estudis" de detectiu privat. També et feien a saber -et contaren, un dia, ta mare i el teu germà gran- que a la fulla que havies enviat havies oblidat dades importants, com l'edat, estudis que havies fet abans, una fotografia actual, el nombre del carnet d'identitat...

4 comentaris:

  1. Un relat real com la vida mateixa! :)

    Bon dis, Joana!

    ResponElimina
  2. Ostres!
    A banda del TBO pròpiament només em sona haver vist (que no llegit) el Pumbi!
    Jo vaig ser únicament de Cavall Fort perquè a casa la cosa no donava per més. Ni tan sols hauria sabut que exisitien altres "tebeos" si no hagué tingut cosins. Gairebé em fas enveja Joana.

    ResponElimina
  3. b.a els anava llegint segons l'edat, no tots de sobte:-)
    Això sí: era una devoradora de tebeos. En comprava un cada setmana i en baratàvem entre les amigues i a una botiga que hi havia a Pollença que en tenia caramulls d'usats.

    ResponElimina