dimecres, 24 d’abril del 2013
Angoixa
A aquest blog hi ha de tot.
Un poc de creació, històries verídiques, bastant de la meva vida, molts de records, el viure dia a dia.....
I també hi és present la meva angoixa, angoixa que ara quasi m'acompanya cada dia.
Fa molts d'anys, per motius que ara no explicaré, que patesc d'angoixa.
Pels qui no n'han tenguda mai és difícil entendre-ho.
Me despert dematí, massa dematí, i la fosca del carrer m'acompanya encara una bona estona.
I, en primavera, el rossinyol.
La respiració feixuga, una sensació estranya.I, sense adonar-me'n m'escolt sospirar de manera quasi continuada.
Ja he pres les pastilles, però sé que encara durarà una bona estona. I que segurament tornarà encara, avui, més vegades.
És una mala companya, l'angoixa.
I molt sovint em té aturada
Darrerament s'ha accentuat i ve acompanyada d'altres problemes físics que, moltes vegades, m'impedeixen fer vida normal.
I per què ho escric? I jo què sé! Supòs que per justificar-me, en part, a mi mateixa pel fet de no escriure res. Supòs que per sentir-me millor, supòs que perquè necessitava fer-ho.
I també per dir que aquest blog, Moments, continua viu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bon dia, Joana, i m'alegre que estigues millor i seguisques amb el bloc. Un petó.
ResponEliminaÀngel
Gràcies, Àngel. Besades.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQue et milloris, Joana. Molts d'ànims!
ResponElimina(I escriu :)
(no és un imperatiu ;)
Si encara sents cantar el rossinyol, Joana, significa que l'estultícia i la mala llet de l'entorn no han trencat el teu esperit. Que el puguis conservar per molts d'anys!
ResponEliminaM'ho prenc com un imperatiu, Benjami ;-) Quan ens veurem?
ResponEliminaGràcies, Pere14.
ResponEliminaBon día Joana, estic amb tu per que també em peteixo i pel que jo sento em pos en el teu lloc i sé que ho passes malament. A mi també em paralisa i em lleva les ganes de fer res i això m'empipa molt. Així que quan tenc el mes minim desig de fer alguna cosa la faig sensa mirar prim essent conscient dels moments inactius que vendràn però que no vull dramatitzar.Una besada molt forta
ResponEliminaDoncs ja és com si ens coneixessem :-)
ResponEliminaBesades
No se m'acut cap estratègia contra l'angoixa que, segurament, no hagis provat... És fàcil dir anima't quan no sents de primera mà aquest patir, però crec que hi ha una part mental contra la que sí que pots lluitar.
ResponEliminaNo tiris la tovallola!
(La meva germana fa ioga, si no ho has provat...)
No, no tiro la tovallola, b.a.!
ResponElimina