Potser haurem de tornar a fer classes de català quasi clandestinament. Però en farem.
Se pensen que ens maten un poc com a poble amb cada disbarat que fan, però ens donen més força. I la mantendrem.
I resistirem el que vengui i el que sigui.
Record moments pitjors que els d'ara. I els vàrem superar. I ho tornarem a fer.
Amb totes les nostres forces.
Tots units.
Endavant i fortça.
No ens faran callar. No podem callar. I, sobretot, no volem callar.
Entrades
Endavant i força. Resistirem.
ResponEliminaFa 300 anys que resistim... i no han aconseguit el que volen... ara tampoc ho aconseguiran.
No volem callar. Tens raó!
I tant, Carme!
ResponEliminaNo, si resistència és el que més tenim, la llàstima és haver-la de malbaratar en segons quines coses.
ResponEliminaTota la raó, b.a
ResponEliminaUn petó