Avui dinarem juntes. Fa 60 anys que som amigues: en teníem 3, només, quan començàrem a esser-ho.
I Sr. Ferrer, Sr.Ferrer.com, ens ha immortalitzat a una de les seves postals.
Anàvem a escola a ca les Monges Velles i els seus padrins i els meus pares érem veïnats. I començàrem a jugar i encara no hem acabat d'esser amigues.
Els seus pares tenien un bar i es pot dir que n'Antònia vivia pràcticamernt a cals padrins. Després tengué la desgràcia que sa mare es morí quan ella tenia 11 o 12 anys i passà, ja, a viure a cals padrins.
De ben petites jugàvem sempre juntes. I solíem sopar juntes, o cals seus padrins o a ca nostra, d'un pa amb oli molt bo.
Mai no ens hem barallat ni discutit.
I hem compartit sempre les nostres vivències.
Les amigues, les voltes per Plaça els diumenges decapvespre, les passejades per l'Horta.
La primera cigarreta, a la comunió de la seva cosina Margalida Plomer.
Els primers "novietes", la primera anada a un bar, la primera copeta, les primeres sortides "nocturnes" i les primeres anades a la discoteca.
Ella es va casar amb en Pep Rotger, gran persona i bon amic.
Hem compartit sempre les nostres alegries i els nostres problemes. I ens hem ajudat sempre que hem pogut.
I ens ajudam encara.
És la "meva" amiga".
Entrades
Amb les teves paraules, Joana, m’has fet pensar en quan era com un xalambrí i vaig ballar per primera vegada “En Joan petit quan balla ...“ a una gran rotllana d’amigues vostres, a un dinar que férem a una finca que estava a prop de la carretera d’ Eu Moll. Sempre que sento la cançó me’n recordo com si fos ara . Com bé dius, la vida és feta de moments, de petits moments, ...
ResponEliminaDel dinar no me'n record, però que anàvem a nedar amb el teu germà Joan i tu sí.
ResponElimina