estiuejar sense moure's de casa, quin plaer!

Quin plaer no moure'ns de ca nostra, ara,  per passar l'estiu!

Al pis de Palma, malgrat l'aire a la sala i els carrerons estrets que donaven ombra, hi feia calor els capvespres.

Això i la curolla d'en Toni, desde ben jove, pel Patí català de vela

 ens dugueren uns quants estius a la Platja de Muro.

Durant l'hivern anterior en Toni cercava un lloc on poder tenir el Patí (quan era jove el tenia a la platja de Manresa, però ja fa temps no es podia deixar damunt l'arena )

Vàrem saber que a la Platja de Muro hi havia una escola de vela just devora l'hotel Playa Esperanza, abans de l'oberta.

En Toni hi va anar un parell de vegades a parlar amb ells i arribaren a un acord per tenir-hi el Patí.

I així fou com coneguérem en Marc Álvarez, na Teresa Mates, en Roberto, n'Anna i n'Oriol.... i es va crear entre ells i nosaltres una amistat ferma que encara dura.

I així fou com començàrem a cercar, per Internet, una caseta per llogar en l'estiu per devora l'oberta. Va arribar un moment que jo ja sabia tot el que es llogava i a quin preu.

Estàrem a dues cases, en anys diferents, totes dues molt còmodes, grans, amb terrassa... els fills venien, també, sobretot na Tonina i na Klara.

I al Patí en Toni li va posar "Klara" i ara que en Toni no hi pot navegar en Marc ens el guarda a Santa Margalida a disposició dels meus fills i nebots.

I, una vegada triada la casa començaven els preparatius. Primer els mentals, clar: llistes i llistes eternes de coses que ens en havíem de dur.... Després començar a triar roba, preparar maletes i bosses, banyadors, sabates de diversos tipus, tovalloles de platja...... El cotxe, estibat, no sé ni com podia arribar.

Al mateix temps que arribàvem nosaltres arribava també una comanda que havíem fet per Internet de menjar i begudes.

Irònicament podríem dir que quasi com aquest era el nostre cotxe:

I, no sé què féiem ni com, però per tornar a ca nostra cada any havíem de llogar una furgoneta.

Això sí, l'estada allà era meravellosa.