mumare, una dona normal

Joana Aina Martí i Suau, de Can Descalç, mumare, va néixer a Sant Maria el 9 d'octubre del 1910. 

I va néixer allà, per casualitat, de pares pollencins: son pare, el meu padrí, Ignaci Martí Rotger, era Guàrdia Civil i després d'estar destinat per Girona (des d'on es casà per poders amb la meva padina Joana Aina Suau Salas) i Menorca (on hi nasqueren dos fills) a la fi els destinaren a Mallorca.

Quan mumare va néixer la varen haver de donar a dida, a Santa Maria mateix, que la padrina no va tenir llet. Contava moltes històries de la dida i el didot i mai no va perdre la relació amb ells fins que es moriren. Jo record el fill de la dida (germà de llet de mumare) que venia a veure'ns i sempre li duia qualque cosa: esclatassangs, picornells, tords, magranes, codonys.....

Anà a escola a Alcúdia, pel destí de son pare, i als 11 anys vingué tota la família a viure definitivament a Pollença. Els meus padrins i els 4 fills: Ignaci, Bel, Joan i Joana.

La mestra d'Alcúdia li va fer conéixer el llibre que més li va agradar i que ja amb tapes mig rompudes la va acompanyar sempre i ens en llegia trossos i més tard als seus néts: "Corazón" d'Edmundo d'Amicis.

Vivien a la placeta de l'Església de Sant Jordi.

Mumare, amb 12 anys, anava a cercar aigua al grifó, mon pare passava per allà, amb 13, i ja no varen deixar d'estar mai junts: l'amor es va fer present devora el grifó de la placeta de Sant Jordi i va durar fins a la mort.

Mumare feia de brodadora a ca na Tonina Salas i a ca seva era l'encarregada de fer el dinar els diumenges i, entre això i el que va aprendre més tard a can Asprer (on es traslladà a viure quan se va casar amb mon pare), arribà a esser una molt bona cuinera.

Mumare era molt feinera, molt organitzada i previsora, molt carinyosa, de molt bon tracte amb tothom que la rodejava i, per ella, la família, era allò més important del món.

Era una dona normal, com moltes altres del seu temps. Sabia cuinar, cosir, brodar, fer randa, estimar.... 

Cantussejava tot lo dia i sabia molts de romanços i cançons. Els néts encara recorden les cançons que els cantava.

Era molt bona de dur i la seva relació amb els coneguts, amics i família, encara es recorda.

Sempre va saber estar i tenir una conversa del que fos malgrat la seva única lectura fou "Corazón".