Inicis d'Internet i els "executius agressius"

Avui en Tomeu estrena un magnífic ordinador. L’ha comprat per a poder estar conectat a Internet, mare de totes les xarxes d’informació i entreteniment.
Però no hi sap entrar de cap manera, a la punyetera xarxa i, fins que no n’hi ensenyin, es conformarà en escriure al monitor d’aquesta maquineta. La pantalla de colorins la troba fabulosa. De tant en tant es connecta i mira la primera plana: l’únic que sap fer és triar l’idioma. Després d’això no entèn de cap manera perquè tothom li ha recomanat aquesta història tan aventejosa i moderna de l’Internet
El primer de tots que va comprar era quan es creia un yuppie. L’utilitzava molt poc, es pot dir que només per jugar, però a tots els coneguts els deia que allò era la seva eina de treball i que no n’hi havia cap de millor. I quedava tan bé, damunt la taula de la saleta amb una làmpara que l’il.luminava perfectíssimament, que li feia goig tenir-lo i mirar-lo.
I, quan es va transformar en un executiu agressiu i tenia despatx i secretària per a ell totsol, va intuir l’idea d’instal.lar una petita xarxa d’ordinadors a l’empresa: el seu assessor fiscal, amb poques paraules, el va acabar de convèncer que era estrictament necessari.
-Quan no per l'imatge, home. Ara comences a entendre qualque cosa. Si estau informatitzats, els possibles clients tendran més credibilitat en vosaltres. És que no ho veus, Tomeu? No veus que totes les empreses que miren cap al futur són plenes d'ordinadors? No veus que això és el que ara es du? No veus, bàmbol, que, a més, això és el que ven?
La inversió fou grossa, malgrat l'empresa era petita. I més grossa va resultar quan comprovaren que ni cap dels seus empleats ni ell mateix no sabien ni què era una xarxa informàtica, ni sabien passar-se els documents l'un a l'altre per dins aquells aparells. N'hi va haver que volgueren anar a mecanografia i tot perquè pensaven que qualsevol misteri possible de l'ordinador era a la rapidesa amb la qual podien manejar el teclat.
Però aleshores en Tomeu volia esser realment un executiu agressiu i, si la competitivitat passava per aquelles maquinetes, tal com va intuir i tal com li va confirmar el seu assessor fiscal, aquelles maquinetes va fer instal.lar.
Ha llegit molt sobre aquesta Internet famosa i la gran importància que tenen pel futur allò que a les revistes dels suplements anomenen "autopistes de la informació". Va pensar que seria bo donar als fills el seu ordinador de quan era yuppie i aconseguir per a ell i per a la seva taula de la saleta un d'aquests que diuen són tan fabulosos. Només sap una cosa: el vol amb pantalla plana.
L'hi ho ha consultat al seu assessor fiscal i la seva resposta ha estat rotunda:
-Compra el millor que trobis. Mitjançant l’Internet conecta't a totes les xarxes d'informació que puguis. N'hi ha moltes més de les que et pots imaginar i qualsevol adreça que et donin o que trobis pot esser d’all més interessant. O pot esser una merda, també, tot s’ha de dir. T'hauries d'informar molt bé, abans. I pensa, també, en instal.lar-ne a l’empresa. Almanco un terminal i que estigui connectat al teu.
I en Tomeu es creia que el futur, amb l'Internet, ja s'hauria acabat i que aquesta seria la darrera etapa de la seva transformació.
Però el futur del futur sempre és el futur.