Abans de sortir el sol

Darrerament dorm malament i m'aixec molt dematí.
Els carrers deserts m'impregnen del seu silenci i, al corral, només les fulles que mou l'oratge fan una petita remor quasi imperceptible.
El poble dorm, els veïnats dormen.
Només la soletat de la fosca me fa companyia.
Sempre m'han agradat aquestes hores de matinada i la seva soletat on ja s'endevina la remor i el color del dia.
En Toni dorm.
Na Tirita, ben enrodillada damunt el meu llit, ni se n'ha adonat quan m'he aixecada.
Les meves paraules i els meus pensaments, a aquests hores, van d'una banda a l'altra.
Me ve al cap, tot de cop i mesclat com dins una coctelera, desde els resultats de les passades eleccions fins quins cossiols d'ombra toca regar avui o que convé ja encendre els dos ciris aromàtics que treuen de la casa l'olor del fum de les cigarretes.
Com cada dia, més tard observaré si les arrels que la passiflora i la cerera han tret dins un pot amb aigua s'han fet més grosses i qualsevol dia d'aquests les sembraré, ja, a un cossiol.
I comença el diumenge.
Prest farà claror i les portes de les cases s'obriran.
I res, això, cosetes d'un dia qualsevol que m'he aixecada molt dematí.